dissabte, 18 de desembre de 2010

Trobada de Futbol-sala a l'escola Baltasar Segú de Valls

Aquest diumenge 18 de desembre s'ha realitzat una trobada d'equips de futbol-sala d'escoles del Pla Català de l'Esport a l'escola.

Les escoles participants han estat:
Escola Baltasar Segú de Valls
Escola Bernardí Tolrà de Vila-rodona
Zer La Parellada (Pont d'Armentera, Figuerola, Les Pobles, Pla de Manlleu i Cabra del Camp)
Escola Mare de Déu del Roser de Vallmoll

El matí ha començat amb un partit de pre-benjamins entre Vila-rodona i la ZER Parellada, posteriorment l'AMPA de l'escola organitzadora ens ha ofert un esmorzar pels nens i nenes participants. A continuació ha començat el plat fort del matí, un triangular entre els equips del Baltasar Segú, Vila-rodona i Vallmoll.
Els alumnes de l'escola de Vallmoll han fet un bon paper, no tant sols per haver guanyat amb força superioritat els dos partits sinó que també per haver demostrat un "saber estar" durant tot el matí.
Les altres escoles ens han emplaçat a fer uns partits de tornada a Vallmoll (segurament a finals de febrer), oferiment que hem acceptat de bon grat.

Agraïm la presència de tots els jugadors i l'esforç realitzat al llarg tot el matí.




dimarts, 14 de desembre de 2010

Triangular de futbol-sala

Aquest diumenge 12 de desembre es va celebrar a Vallmoll un triangular de futbol-sala entre els nens i nenes de les escoles de La Secuita, Vilallonga del Camp i Vallmoll, organitzat per la Secció esportiva de l'AMPA de l'escola Mare de Déu del Roser de Vallmoll.
La matinal de futbol va ser tot un éxit, unes dues-centes persones es congregaren a la pista municipal de Vallmoll per veure tres partits; en primer lloc el partit Vallmoll-Vilallonga en categoria infantil i pre-benjamí, posteriorment el partit Vallmoll-La Secuita en categoria Infantil, Pre-benjamí i benjamí i per finalitzar el Partit Vallmoll-Vilallonga en categoria Benjamí i Aleví.
La canalla va disfrutar d'allò més posant en pràctica tot el que aprenen a l'extra-escolar de futbol-sala en cada escola i en acabar se'ls va donar coca amb xocolata i beguda. Esperem que l'experiència es pugui repetir ben aviat.




divendres, 10 de desembre de 2010

Activitat física cada dia.

Debat realitzat a la xarxa de televisions locals de Catalunya sobre l'activitat física:
Avui parlem d’esport. O, millor dit, d’activitat física, que va una mica més enllà de l’esport.
Volem parlar sobre la importància de l’activitat física dels nostres fills. És molt important que en facin? Des de quines edats? Per què? Només com a mitjà per garantir una bona salut o també com a via per adquirir valors?
Què ofereix l’escola, pel que fa a l’educació física? I els pares, què podem oferir?
Podem desenvolupar interès per l’esport en els nostres fills, si veiem que, de manera natural, no en tenen? Estem preparats, els pares, per acceptar que els nostres fills no els agradin els esports, diguem, més habituals?
I una darrera pregunta: què us sembla el comportament d’alguns pares, quan van a veure jugar els seus fills?



Conclusions:
1.En general, els infants i joves fan molta més activitat física que uns anys enrere, però és important seguir avançant en aquest terreny.
2.Les famílies hem de transmetre als fills la importància de l’activitat física: expliquem, donem exemple, creem l’hàbit.
3.Fora de l’escola, l’ambient és menys pautat i, per tant, més relaxat. Aprofitem aquest context lúdic per fomentar l’interès per l’esport.
4.L’activitat física ha de formar part, sens falta, del temps de lleure dels nostres fills.
5.Busquem situacions quotidianes per fomentar la cultura esportiva. Per què no pugem per les escales, en lloc d’agafar l’ascensor?
6.No obliguem el nostre fill a practicar esport. Fem-li descobrir l’interès per fer-ho i assegurem-nos que, quan practica esport, s’ho passa bé.
7.Poc a poc, els nostres fills aniran decidint per quins esports senten més interès. Ajudem-los a descobrir-ho, oferint-los diverses oportunitats.
8.Mitjançant l’esport podem educar actituds molt útils per la vida: esforç, disciplina, lluita, patiment, disciplina, col·laboració, respecte, tolerància, saber perdre, joc net...
9.Per això, els mals exemples que, de vegades, donen els professionals de l’esport, han de ser comentats amb els nostres fills, amb l’objectiu d’evitar-los.
10.L’actitud dels pares en les competicions esportives dels fills és, de vegades, negativa. Intentem evitar-ho.
11.Impliquem-nos, tant com puguem, amb el barri per tal que tinguem instal·lacions esportives adients.









enllaç del vídeo:
http://www.xiptv.cat/video/34627

Cross de Valls

El diumenge 5 de desembre s'ha celebrat a Valls el 22è Cross ciutat de Valls i 14è Memorial Júlia Celma. Com cada any molts nens i nenes de les escoles i clubs d'atletisme hi han assistit per còrrer les seves respectives curses, curses amb distàncies diverses depenent de l'edat.
Aquest any més de 400 atletes de tota la província i fins i tot d'altres províncies han disputat les respectives curses, de l'escola Mare de Déu del Roser de Vallmoll també hi han assistit nens/es.
Una felicitació pels/les joves atletes; Dani, Isaac, Arnau, Oriol, Júlia, Èlia, Clara, Marc Kevin i Pablo.


diumenge, 28 de novembre de 2010

Cross ciutat de Valls diumenge 5 de desembre

Diumenge 5 de desembre és realitzarà el Cross de Valls, és el primer dels tres que es realitzaran a la nostra comarca, el segon serà a Vila-rodona el 12 de desembre i al gener a Rodonyà es farà el tercer.
Tot/a alumne interessat/da en participar en la fase comarcal de cross que es posi en contacte amb mi per tal de tramitar l'inscripció. (tot gratuït)

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Lesions a l'educació física

Presentació rebuda en la Trobada de dinamitzadors i coordinadors del Pla Català de l'Esport a l'Escola.

Esport i superació

Us poso aquest vídeo i la història d'un pare i un fill que ens mostren el que es pot aconseguir amb l'esforç i la superació.
La malaltia cerebral està relacionada amb la marató de TV3 d'aquest any.
El text és llarg però val la pena llegir-lo:
Esta historia comienza en Winchester, Mass, hace 43 años, cuando Rick durante su nacimiento se estrangulaba por el cordón umbilical alrededor de su cuello, dejándole el cerebro dañado e incapaz de controlar sus miembros.”Será un vegetal el resto de su vida” le dijeron los doctores a Dick y a su esposa Judy, y que cuando cumpliera 9 meses lo dejaran en una institución.
Pero estos padres ni siquiera lo consideraron. Se dieron cuenta de como Rick les seguía con la mirada por la habitación cuando estaban con el. Cuando Rick cumplió 11 años, le llevaron al departamento de ingeniería de la Universidad de Tufts y preguntaron si había algo que les permitiera comunicarse con su hijo. De ninguna manera, les dijeron, “Nada sucede en ese cerebro”. Cuéntenle un chiste, pidió Dick. Lo hicieron y Rick se sonrió. Mucho sucedía en ese pequeño cerebro. Auxiliado por una computadora que le permitía controlar el cursor con un lado de su cabeza, Rick finalmente fué capaz de comunicarse. Sus primeras palabras: “¡Go Bruñís!”, (un equipo de jockey). Más tarde, un compañero de clases quedo paralizado por un accidente de automóvil y la escuela organizó una carrera de caridad para recoger fondos. Rick escribió: “Papa, quiero hacer eso”.
Si, claro. Como iba Dick, quién se autodefinía como un jugador de poker, que nunca había corrido más de una milla seguida, a empujar a su hijo por 5 millas ¿¿??
Sin embargo, lo intentó. “Entonces fui yo el incapacitado, dijo Dick. ¡¡Estuve dolorido por 2 semanas...! Ese día cambió la vida de Rick. Papá, escribió: cuando estábamos corriendo, parecía que yo ya no era el más incapacitado. Y esa expresión cambio la vida de Dick para siempre. Se obsesionó con darle a su hijo esa sensación tan frecuentemente como pudiera. Dick tenía una barriga cervecera, sin embargo junto con Rick iba a intentar correr la Maratón de Boston de 1979. De ninguna manera, le dijo uno de los organizadores del evento. Los Hoyts no eran un solo corredor ni tampoco un solo competidor en silla de ruedas. Por algunos años Dick y Rick simplemente se unieron a todo el mundo en la carrera y simplemente corrieron, Dick con su hijo Rick a su espalda.
Entonces encontraron una forma de entrar en la carrera oficialmente. En 1983 corrieron otra maratón, pero tan rápido que se calificaron para el maratón de Boston en el año siguiente. Entonces alguien le dijo: “¿Hey Dick, porqué no un triatlón?” ¿Como un tipo que nunca aprendió a nadar y que no montaba en una bicicleta desde que tenía 6 años, iba a cargar con su hijo incapacitado de 110 libras a lo largo de un triatlón? Y, sin embargo, Dick lo intentó.
Ahora ellos han finalizado 212 triatlones, incluyendo 15 competiciones de “IronMan” en Hawai. Debe de ser humillante ser un estudiante de 25 años y verse pasado por un tipo más viejo con un muchacho en un morral en su espalda, ¿no crees?
Hey, Dick, ¿porqué no tratas de hacerlo tu solo? alguien le preguntó. “Que va”, dijo. Dick lo hacía solo por el placer que le daba ver a Rick sonriendo mientras corrían, nadaban y pedaleaban juntos. Este año, a la edad de 65 y 43, Dick y Rick finalizaron su maratón de Boston número 24, en el lugar 5.083 con más de 20.000 participantes. Su mejor tiempo: 2 horas 40 min. en 1992, solo 35 min. más que el record mundial, el cual, en caso de que tu no lleves las estadísticas de estas cosas, lo ostenta un tipo que no tuvo que empujar a otro hombre en una silla de ruedas al mismo tiempo que corría.
Sin duda alguna, Rick escribió: Mi padre es el padre del siglo. Dick obtuvo algo más de todo esto también. Dos años atrás sufrió un ataque al corazón, no muy severo, durante una carrera. Los médicos encontraron que una de sus arterias estaba obstruida en un 95%. “Si no hubieras estado en tan excelente forma…” le dijo uno de los médicos que lo atendía, probablemente hubieras muerto hace 15 años. Entonces, de alguna manera, Dick y Rick se salvaron el uno al otro. Rick, quién tiene su propio apartamento y trabaja en Boston, y Dick, retirado y que vive en Holland, Mass., siempre hallan la manera de encontrarse y de estar juntos. Dan charlas y conferencias por todo el país y compiten en una que otra carrera los fines de semana, incluyendo, por supuesto, el día del padre. Esa noche, Rick le obsequió a su padre con la cena, pero lo que realmente quería darle era un regalo que nunca podrá comprar. “La cosa que mas quiero en el mundo”, escribió Rick, es que mi padre se siente en mi silla y que yo le empuje aunque sólo sea una vez…

WEB de l'equip:
http://www.teamhoyt.com/

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Cursa de Sta Úrsula a Valls

Aquest matí s'ha celebrat a Valls la 30a edició de la cursa popular de Santa Úrsula, com cada any molts nens i nenes de les escoles hi han assistit per còrrer 3'5 quilòmetres, de l'escola Mare de Déu del Roser de Vallmoll també hi han assistit nens/es.
Una felicitació pels/les joves atletes; Júlia, Èlia, Clara, Guillem i Nil.